Escumes a l'Estany

Escumes a l'Estany

causa natural o artifical? Contaminació, abocament o riuada?

Foto de Miquel octubre 2010 després d'un temporal.

la destruccíó del bosc de Melianta

Aquestes son les imatges de la destrucció el setembre de 2010 de la zona inundable de la pedrera d'en Silet i el bosc de roures i alzines del voltant, a tocar l'espai d'interès natural de la platja d'Espolla (fontcoberta)

les obres corresponen a la urbanització de Ciutat Jardí.

Carpa morta trobada a l'Estany de Banyoles el juny de 2010

Foto: Carles Lòpez Bustins

Text de Limnos

Carpa morta trobada a l'Estany de Banyoles el juny de 2010, a la zona dels Amaradors.

No és habitual trobar peixos morts a l'Estany però si que s'en troben... Causes, podrien ser vàries, des de l'efecte dels pescadors que la poden haver deixar ferida amb l'ham clavat, l'esgotament mateix del peix després de la reproducció, la mort natural, o l'atac d'un depredador com la llúdriga,.... no ho sabrem mai?

Tot i que la carpa és una espècie exòtica, i hi ha un projecte a l'Estany per a treure-les, amb el justificant de recuperar altres espècies de peixos ciprínids (barbs i bagres) gairebé desapareguts de l'Estany i que abans eren abundants, sempre sap greu trobar-ne una de morta.

Era necessari? Obres legals??

Durant aquest mes de febrer han fet les obres de reparació del carril bicicleta.

Com que només era una obra de refer el carril bici ja existent, en principi no s'havien demanat els permisos de medi ambient i de cultura a la Generalitat, doncs es tracta d'unes obres fetes en un Espai d'Interès Natural, i en una zona declarada Bé cultural d'Interès Nacional.

De cop apareixen una mena de jardineres entre els plàtans?

• Estan dins el mateix projecte de restauració del carril bicii?
• Quant han costat?
• Era necessari en aquest moment d'austeritat?
• Amb els diners no es podrien arreglar altres carrils bici?
• Hi ha pemís del Departament de Cultura per alterar la imatge d'un Jardí Històric?
• Coneixen els governants de Banyoles el valor del paisatge de l'estany i la seva normativa?
• Ho respecten?
• I els que van projectar el projecte?
• Quina imatge es vol de l'Estany, més jardi?
• Qui farà el manteniment del Jardí si les brigades municipals i del coiet ja no donen l'abast?
• Felicitem els ciutadans anònims que van enganxar els cartells reclamant més parc natural i menys enjardinament i diner públic malgastat...

Mil i una preguntes més?

Fotografies: Xavi Almansa i Carles Feo.

Text. Carles Feo

Parapent a tocar les llacuens de Can Morgat

Dilluns cap a les 17 hores, han passat a 15 m d'alçada per sobre totes les llacunes....

Lloc: Llacunes de Can Morgat

Foto: Carles Gonzàlez i Peix

Comentari: La gent del parapent amb motor deu gaudir de la natura, volant arran de les llacunes, potser se senten com ocells i fins i tot potser els agrada conservar i protegir la natura, però si veiessin més enllà s'adonarien que apropant-se tant espanten la natura i molesten altra gent que vol gaudir de la natura d'una altra manera i sense molestar a l'altra gent. Cal fer activitats respectuoses amb l'entorn i amb els altres i aquesta no ho sembla. (Comentari de Limnos)

Caçador dins les reserves de caça de les llacunes de Can Morgat

Una altra vegada, ja els tenim aquí. Hem de seguir pressionant en la mesura que sigui possible perquè sinó seguiran aprofitant-se de la situació.

En principi ja està tramitada la reserva de caça, però mentrestant.... Malauradament la nova temporada de caça es realitzarà amb total normalitat dins o prop de Can Morgat...

Títol: Caçador dins les reserves de caça de les llacunes de Can Morgat (espai propietat de l'Obra Social de Caixa Catalunya en gestió pel Consorci de l'Estany). La reserva de caça està pendent d'aprovació oficial, mentrestant els caçadors...

Autor: Jordi Burch

Mor una família d'Eriçons a Porqueres

Els eriçons una de les espècies que “millor” s’ha adaptat a la presència humana. Degut a l’increment de l’urbanització, i paral·lelament a la reducció del seu hàbitat natural, aquesta espècie s’ha vist obligada a buscar un nou lloc on viure.

Desgraciadament, sembla ser que conviure a prop de les persones, no beneficia aquest animal tan singular. Essent així un dels animals més atropellats en les carreteres catalanes i amb un índex de mortalitat molt elevada.

Una llàstima per un espècie comuna però única.

Text de Jordi Burch.